jueves, 24 de febrero de 2011
NAWANG KHECHOG
Nawang Khechog es uno de los principales músicos modernos del Tibet y traduce los sonidos tradicionales de la cultura y herencia espiritual tibetanas en composiciones originales. Desde su infancia como niño nómada en el Tíbet, aprendió a tocar la flauta de bambú, antiguo y popular instrumentos de los campos tibetanos. En Australia, donde vivió largo tiempo en su etapa adulta, conoció el Didgeridoo Aborigen, una flauta larga de madera, hecha con las ramas y troncos de una especie de eucaliptus, agujereadas en forma natural por las termitas.
INVITACIÓN A LAS EXPERIMENTACIONES PICTÓRICAS MATÉRICAS. FORMULACIONES.
Experimentacions amb capes pictòriques matèriques, volumètriques o de textura.
1.- Presentació.
2.- Idoneïtat de suports i imprimacions per a les capes pictòriques matèriques, volumètriques o de textura.
2.1.Consideracions generals.
2.2.Idoneitat de suports respecte a pintures matèriques adhesives:
2.2.1 fustes.
2.2.2 Teles.
2.2.3 Paper i cartró:
2.2.3.1 Enduridor de paper i cartró (fórmula general)
2.2.3.2 Enduridor vinílic de paper 1.
2.2.3.3 Enduridor vinílic de paper 2,
2.2.3.4 Enduridor de cola de guix.
2.2.4 Suports de xarxa reticular o d’ànima.
2.2.5 Idoneitat de suports respecte a pintures matèriques per adhesivar.
3.- Experimentacions pictòriques amb càrregues, àrids i sorres.
3.1. Càrregues: el blanc d’espanya, el pols de marbre, els àrids i les sorres.
3.2. Procediment general de preparació de pintures amb càrregues: blanc d’espanya/ marmolina (pols de marbre), àrids i sorres.
4.- Experimentacions pictòriques amb pastes: pastes d’adhesives i pastes per adhesivar.
4.1. Pastes adhesives.
4.1.1 Pasta de cendres.
4.1.2 Pasta de paper maché.
4.1.3 Pasta de sorra.
4.1.4 Pasta cel.lulòsica vinílica.
4.1.5 Pasta de molla de pà.
4.1.6 Pasta de cartró.
4.1.7 Pasta d’alabastre.
4.1.8 Pasta de terracota artificial.
4.1.9 Pasta de guix 1.
4.1.10 Pasta de guix 2.
4.1.11 Ciment.
4.1.12 Pasta d’imitació ciment.
4.1.13 Pasta de pedra artificial.
4.1.14 Pasta francesa.
4.1.15 Pasta de serradures.
4.1.16 Pasta de polenta.
4.1.17Guix.
4.1.18 Pasta metal.lica.
4.1.19 Pasta de porcellana freda.
4.1.20 Pasta de midó d’arròs.
4.2. Pastes per adhesivar.
4.2.1 Pasta de midó.
4.2.2 Pasta ele.
4.2.3 Pasta de sal.
4.2.4 Pasta de pedra artificial.
4.2.5 Pasta de serradures.
4.2.6 Pasta de suro artificial.
4.2.7 Pasta d’argila plàstica.
4.2.8 Pasta de filigrana.
1.- Presentació.
la desmesura és la veritable mesura de l’home insospitat.
Henri Michaux.
L’art, el venim constatant potser d’una manera més evident a partir de la modernitat, va esdevenir progressivament desmesurat ja que el seu artífex, l’artista, es va convertir en entitat molt més lliure i en consequència més operativa en un nou món de possibilitats. Clar, la revolució que va comportar el romanticisme, en quant a l’alliberament del jo artístic dels lligams dogmàtics i acadèmics, es va veure seguida ràpidament de tota una succesió d’actituds interesades en expresar ja no tant allò evident i visible com allò sentit, molt més metafísic i ontològic. Un dinamisme metacomplex definiría progressivament un nou artista, l’evolució científica i les noves possibilitats tecnològiques i productives, el neixement de la fotografía i la seva evolució obrint noves iconicitats, el colonialisme que porta com a consequència menys greu el coneixement de l’altre, el capitalisme i una nova concepció de l’art com objecte mercantil…el món, en definitiva s’aniría forjant des d’una velocitat imparable, i aquesta velocitat no podía més que traduirse en l’activitat artística com una fins ara impensable desmesura. Desmesura, però no en un sentit peyoratiu, més aviat en quant al creixement natural imparable d’una nova fenomenología artística, la qual trencava sobretot l’unicitat de la creativitat per defensar la multiplicitat d’universos i propostes artístiques i en consonància i de la mà del progrés i la tecnología defensar noves possibilitats, nous materials i noves tècniques.
Em sembla que el pintor modern, no pot expresar la nostra época, l’avió, la bomba atòmica, la ràdio, mitjançant les formes heredades del renaixement o de qualsevol altra cultura del passat. Cada época troba la seva pròpia tècnica.
Jackson Pollock
L’experimentació amb la matèria en un sentit artístic va adquirir grandiloquència sobretot a la segona meitat del segle XX, no com un desordre sense més, sinò com un altre ordre, no sistematitzat, subtil i difícil de veure, un nou ordre allunyat potser dels excessos racionals de l’agressivitat capitalista i de les tràgiques consequències béliques dels totalitarismes. L’artista de la segona meitat del segle pateix les lògiques convulsions del moment; desequilibre, crísi, violencia, soletat, tedio i nihilisme, sentiments generalitzats de pesimisme devant fórmules deshumanitzadores, homogeneització de les formes de vida i pensament, l’artista s’implica en constants rebelions mitjançant un art de qüalitat, elaborat, variat i diferent, convençut en continuar transfigurant des de l’innovació, amb nous discursos i noves tècniques i materials.
Revisant l’evolució d’aquest art de postguerra fins la contemporaneïtat, trobem moments de màxim interès en quant a l’ús desmesurat de noves possibilitats plàstiques mitjançant la matèria lliure de convencions conceptuals, que no pas de còneixement dels materials, les tècniques i els procediments, clar, l’artista majoritariament tot i que és experimentador, adquereix el comprimís étic envers el coneixement, i aixó forma part del seu tarannà com ens responsable en quan a esdevenir consequenment investigador.
L’expressionisme Abstracte va ser, potser amb les seves variades opcions com l’action painting, gestualisme, abstracció espaial i colour field, un autèntic motor impulsor i revaloritzador de l’abstracció com vía de coneixement i per tant, proposta artística seriosa. Precisament partint de les seves propostes, a més d’altres com les pròpies de l’informalisme europeu de Fautrier i Dubufet, e inclús l’historic legat dels dadaístes i els seus objects trouvés o els cubistes i els seus collages, l´abstracció sería territori experimental fins arribar a l’actualitat. Sobretot a la década dels seixanta l’abstracció matèrica planteja la finalitat de la pintura en la pròpia materia pictòrica. Fins el moment, la matèria havía estat simplement un mitjà, un cos, suport, base estètica servil a altres fins discursius, però els plantejaments abstractes dotaríen en aquest context un únic protagonista, un sí convertit en subjecte i objecte artístic. Per tant, van trobar una abstracció que es representava a si mateixa, procurant, com totes les abstraccions, una reflexió sobre la no-existència dels fenòmens, la vacuitat, un art del no-res mijançant recursos variadíssims i distants de tot el que era propi de les convencions, ja que les convencions generalment aboquen l’home a la tediositat del dia a dia, intrascendència i absència d’emotivitat. Aquí, en aquests marges de les investigacions pictòriques amb la matèria, l’emotivitat subordina el fet sobretot sorpresiu des de la multiplicitat de materials articulables des de nombrosses tècniques i procediments atractius: arpilleres, teles, draps, cordes, papers, serraduras, sorres, terres, pastes, ferralla, parracs, vidre, guix, ciment i en general totes aquelles matèries i objectes que tradicionalment no eren artístics i per tant des d’aquesta revolució sí que el seríen. Transfiguracions, transformacions que corroboren l’idea que l’artista matéric és en definitiva un pensador nòmada que crea un anti-art allunyant-se de l’art convencional i convidant amb el seu exemple l’experimentació i recerca de dimensions ínfimes, lluny de retòriques superestètiques i grandiloquents.
Evidenment, si desitjem experimentar pictòricament amb la matèria, no podem refusar l’extraordinaria i gratificant possibilitat de treballar-la intuitivament, en llibertat i sense limitacions. No obstant, hem d’insistir que l’art com un fet projectable, objecte de ser compartit des de la seva fisicitat, necessita garantía de bones condicions, permanència, qüalitat precisament d’aquesta fisicitat. Clar, coneixem i respectem estètiques de l’efimeritat com “l’Art Povera”, però des de la nostra área de coneixement de les tècniques, els materials i els procediments pictòrics, defensem en consonància amb criteris igualment de conservació una ética de la permanència de l’obra d’art, al menys de la màxima permanencia posible, clar, coneixem la matèria des de bases científiques i constatem que aquesta es transforma física i químicament amb el pas del temps.
Podem dir per tant que una obra d’art que comença la seva fisicitat en condicions dolentes pel fet que l’artista desconeix els límits, les propietats i les possibilitats dels materials, comença abans que li toqui un ràpid camí cap a la seva degeneració i desaparició. Insistim, si no es pretensió aquesta efimeritat, ens trobem devant d’una irresponsabilitat ética i professional. L’experimentació fora de paràmetres investigatius, és un no res. No podem despreciar l’extraordinaria vocació de servei de la ciència envers l’art i en general envers els més grans interessos humans. Res més lluny que sotmetre l’art a la ciència, però sí categoritzar les extraordinàries possibilitats d’un art atent a la ciència. En definitiva, procedir al fet creatiu amb coneixement del que estem fent i el que tenim a les mans, no resta eficacia a la llibertat, intuició, i emoció de l’artísta, i en aquest sentit, ens podem adreçar a les reflexions de molts i grans artistas plàstics que corroboren aquesta vocació de coneixement de la plàstica, recerca i creativitat.
Reordenant idees, és la nostra intenció obrir en aquest capitol una aproximació a les experiències pictòriques que potser van més enllà de la capa pictòrica tradicional, una capa pictòrica que enriqueix la seva composició amb materials diversos que li donan possibilitats de creixement cap a la tridimensió, la volumetría i la textura. Una pintura per tant de pes matèric amb contundencia. Insistir en la poètica de l’experimentalitat sense oblidar la rigurositat investigativa que permetrà còneixer les múltiples opcions, possibilitats i límits. En aquest sentit, cal explicar, que devant la magnitud de les experimentacions pictòriques amb la matèria, amb un ample ventall de possibilitats, sobretot donat pels molts materials de noves generacions, com tants i nous per exemple aglutinants, no podem abastar exhaustivament allò que és dinàmic, evolutiu i en constant creixement. Aquest sobretot, serà un manual en primer lloc motivador, convidació a l’experimentació i coneixement d’unes quantes possibilitats plàstiques matèriques. Lògicament, el mèrit el tindrà el lector, alumne, pintor que vulgui anar més enllà d’aquestes indicacions bàsiques i limitades però fonamentals i motivadores que desenvolupem a continuació.
En el sentit de creixement calculat i premeditat de la capa pictòrica més enllà de les convencions tradicionals, sobretot aquelles tècniques generalment aquoses de capa fina (evidenment n’hi han possibilitats de capes pictòriques gruixudes amb les resines viníliques i els copolimers acrílics carregats, evidenciats a l’obra per exemple de Miquel Barceló, no parlem d’aquests) o aquelles grasses de veladures sense cos ( tenint present que a les tècniques grasses existeixen riques possibilitats de capes pictòriques generoses com els olis empastats com per exemple evidenciats a l’obra de Lingstrom o les capes pictòriques gruixudes que tècnicament permet l’encaústica, com es poden evidenciar per exemple a l’obra de Frederic Amat, tampoc parlem d’aquestes). Ens referim per tant a capes pictòriques experimentals, fora de les tècniques tradicionals grasses o aquoses, en la matèria o capes pictòriques de creixement que generen multiplicitat de noves possibilitats estètiques, plàstiques i discursives.
Recordant que la nostra intenció és partir d’unes possibilitats mínimes, convidatòries a l’experimentació (totes elles han estat contrastades des de rigors investigatius i consten com valuosses possibilitats pictòriques matèriques), tan sols queda experimentar amb l’estètica de cadascú. Descartem, pel moment, al menys en aquest text referir-nos a altres i nombrosses possibilitats més complexes, amb aglutinants més avançats o d’ultima generació i nous suports.
La nostra intenció, sense apartar-nos de la tradicional convenció del suport pictóric bidimensional i plà, consisteix en experimentar sobre aquest amb tot un seguit de fórmules que enriquiran cap a una evidència matèrica la concepció de la pintura, és a dir, la pintura va més enllà de ser un pigment i un aglutinant per esdevenir des de l’ús, fonamentalment de càrregues i altres aditius volumètrics, pintura de presència matèrica.
En primer lloc, tractarem de l’idoneïtat de suports i imprimacions per aquestes possibilitats pictòriques matèriques, sobretot des de l’idea de trobar suports i imprimacions que garanteixin consistència per un pes que comença a requerir una altra fisicitat. Igualment ens referirem a la possibilitat d’imprimir suports tradicionalment fràgils, com el paper o el cartró amb l’intenció de que puguin ser suports més forts i estables, clar aquests, sobretot el paper, tenen unes possibilitats estètiques subtils que no es poden menysprear per la seva feblessa, en tot cas els podem reforçar i possar-los al servei d’aquesta nova concepció pictòrica que aquí defensem.
A continuació presentarem les diferents possibilitats d’enriquiment volumètric de les capes pictòriques mitjançant l’ús de càrregues, ens limitarem donat les moltes possibilitats al respecte a parlar del blanc d’espanya, la marmolina o pols de marbre, els àrids i les sorres.
Continuarem el nostre discurs per finalitzar amb les nombrosses possibilitats que ofereixen les capes pictòriques creades a partir de pintures enriquides amb aditius volumétrics que donen un aspecte a aquestes de masses o pastes. En aquest sentit, ens referirem a dos possibilitats procedimentals. Per una banda les denominades “pastes o masses d’adhesives”, aquelles que tenen possibilitat plàstica d’adhesió al suport en fresc, es a dir, amb un aglutinant que aglutinarà per polimerització o cristal.lització tots els ingredients sobre el suport. Per altra banda, les pastes o masses per adhesivar”, és a dir, aquelles que experimenten el secatge fora del suport i que “a posteriori” seràn adhesivades sobre el mateix.
Les possibilitats no queden tancades, de fet, podem trobar nombrosses formulacions respecte a més pastes o capes pictòriques matèriques o volumètriques sobretot a recetaris industrials, inclús a llibres de manualitats. Aquí, les denominades arts menors, ens ofereixen opcions per res menyspreables des d’aquesta vocació o intencionalitat del “savoir faire” artístic que ben segur poden enriquir encara més aquestes obertes dimensions del treball de pintor.
2.-Idoneïtat de suports i imprimacions per a les capes pictòriques matèriques o volumètriques o de textura .
2.1 Consideracions generals.
La matèria pictòrica, en constant moviment i transformació com la resta de la matèria, necesita d’un suport el més estable posible, dins de la natural predisposició química i física al canvi. Un suport pictòric (generalment i tradicionalment un bastidor o estructura de tensió i contenció de forces sobre la qual es tensa o es col.loca precisament el suport propiament dit, com poden ser tradicionalment, tela, fusta, paper o cartró), ha de funcionar en el seu conjunt esmentat: bastidor + suport, sempre com una base forta i a la vegada minimament, que no excesivament flexible, amb capacitat de contraccio i dilatació, però, aixó sí, amb capacitat a la vegada de contenció als excessos que poden provocar precisament aquestes tensions i distensions de la fisicitat matèrica. Es tracta d’un problema en definitiva de forces. La matèria pictòrica, generalment en estat líquid o semilíquid i amb un pes específic, determina moviments de dilatació condicionats per hidratació i el pes sobre el suport. En el procés de secatge, la materia pictòrica perd líquid per evaporació i/o oxidació, aquesta perdua condiciona menys pes de la capa pictòrica, però el suport que s’havia hidratat (recordem el potencial d’higroscopicitat dels suports generalment de natura cel.lulòsica: Paper, cartró, fusta i tela) igualment perd matèria líquida, experimentant una deshidratació i condicionant forces de contracció. Aquestes forces que intervenen en el procés de la génesi pictòrica, no seràn les úniques que experimentarà una pintura al llarg de la seva existència. De fet, aquestes seràn les menys preocupants ja que hem d’afegir, la continuitat de forces de dilatació i contracció que experimentarà en un sentit més greu, degudes a la capacitat d’absorció-expulsió d’aigua que patirà degut als canvis d’humitat relativa i temperatura de l’ambient en el que es trobarà. La contenció del suport a aquests moviments constants anirà cedint per fàtiga matèrica i ens trobarem amb els conseqüents problemes de degeneració d’aquesta obra d’art, deformacions morfològiques, perdues estructurals, canvis organolèptics de la matèria, proliferacions de microorganismes, fongs, bacteris, insectes xilòfafs, etc, fenomenologíes constatables en el dia a dia dels professionals de la restauració i la conservació. Evidenment cal reflexionar des d’una responsabilitat preventiva que no paliativa de l’obra pictórica en particular i l’obra d’art en general.
Si a més, es tracta d’una obra pictòrica que ha de tenir unes característiques especials com en el cas d’una pintura matèrica (més pes de la materia, aglutinants més forts que aglutinin aquest excés matérics, forces majors d’aglutinació, major hidratació del suport per la major quantitat de matèria líquida existent…). A més de les posibles forces que apareixeran a posteriori de contracció dil.latació per la problemàtica dels canvis d’humitat i temperatura abans esmentats per ineficacia en quant a una bona conservació de l’obra d’art. Ens trobem amb la responsabilitat precisament preventiva de considerar i preparar un suport amb una sèrie d’idoneitats respecte a aquesta finalitat.
El factor principal considerable respecte a la idoneitat d’un suport per a una tècnica pictòrica matèrica és relatiu precisament i en primer ordre al pes d’aquestes capes pictòriques les quals porten càrregues i aditius volumètrics considerables. Pes, que excesiu potenciarà perdua de contenció del suport pictòric. En segon lloc hem de tenir present que a més matèria aglutinada, més potencialitat higrosroscópica a posteriori precisament d’aquesta matèria, conclusió, absorcions i expulsions d’humitat amb els seus moviments i consequències i novament perdua de contenció. S’evidencia doncs, la necesitat de suports forts capaços de resistir amb eficacia i perdurabilitat el pes de la matèria i capaços de garantir la contenció dels excesos dinàmics dels suports per canvis a la seva estructura. Aquí, és on apareix novament la reflexió respecte a la responsabilitat de l’artísta, un suport adequat és garantía d’un óptim començament en un procediment pictòric.
2.2. Idoneitat de suports respecte a pintures matèriques adhesives.
Aquelles formades per pastes adhesives, constituides per pigment/s, aditius volumétrics com per exemple càrregues i un aglutinant (pintures que exemplificarem amb fórmules concretes, en aquest capitol més endevant) doncs bé, en aquestes, l’aglutinant és l’encarregat d’adhesivar per secatge la pintura sobre la superficie del suport. En aquest cas el suport , recomanem tingui les seguents característiques:
En quant a suports, recomanem des de les consideracions que hem fet previament, aquell que garanteixi la millor contenció de forces i pes. Sense cap dubte i en primer lloc, recomanem la fusta, material resistent indicat precisament per aquests tipus de pintures volumétriques que impliquen un major protagonisme de les matèries de càrrega i altres aditius, com és el cas d’aquest capitol. Les fustes recomanades son aquelles de fibra curta la qual garanteix més resistencia envers el deteriorament. Comercialment les trobem en forma de taulers de fusta massissa (problemàtics per als nostres objectius per tenir moltes juntures i nusos), en forma de taulers de conglomerats (problemàtics per als nostres objectius per ser pesats i ser molt higroscòpics (tendència a inflar-se amb la humitat)). També els trobem en forma de taulers contraplacats, formats per xapes de fusta lleugeres, sense juntures ni nusos, encolades entre si amb coles sintètiques. Aquestes son les més indicades, però considerant igualment la seva potencial capacitat d’encorbar-se amb la humitat, recomanem encolar-les a un bastidor de fusta que sigui fort, gruixuts i de bona qualitat. Aquests, a més han de garantir una força de contenció del suport respecte als moviments que experimentarà durant el procés d’elaboració artística i a posteriori al llarg de la seva existencia.
Igualment, i en segon ordre, recomanem les teles com a suports per aquestes pintures de capa pictòrica volumétrica. Aixó sí, cal matitzar que les teles son materials lleugers i precisament no idonis per suportat el pes excessiu de les capes d’imprimació i les capes pictòriques en el nostre cas volumètriques i més pesades que les convencionals. Per tant, hem de fer servir teles que precisament tinguin un cos capaç de suportar aquest pes, es a dir, la tela ha de tenir filatura gruixuda que garanteix el procés industrial de teixit, es a dir, una trama tancada. Aquesta, precisament vindrà donada per un lligat fort de la trama
i l’ordit que formen precisament aquest teixit de filatura gruixuda, popularment conegut com loneta. Aquestes, poden ser de fibres naturals com en primer ordre les de llí (les menys higroscòpiques) per sobre del cotó, el cànem i el jute.Tot i que no podem menysprear les teles sintètiques, més resistents que les teles de fibres naturals, però menys absorvents. Es tracta una vegada més de convidar a la experimentació respecte a la intencionalitat plàstica de cadascú. Cada artísta trobarà en funció del material emprat i el resultat desitjat, els mecanismes d’idoneïtat respecte a aquests suports recomanats.
Referint-nos a les imprimacions, cal dir que avui día trobem moltes teles comercialitzades per l’us artístic les quals les podem comprar imprimades. No pasa el mateix amb les fustes les quals es comercialtzen sense imprimació. Nosaltres podem fer servir aquestes teles o lonetes, pel nostre cas, imprimades o bé imprimar-les nosaltres, com igualment en el cas de les fustes. Hem de pensar que una imprimació es una capa o conjunt de capes aplicades sobre el suport, idonees per rebre la pintura. Quan la tela ja està tensada sobre el bastidor o la fusta enganxada sobre el mateix (recomanem aquesta adhesivació amb coles de contacte o d’impacte amb el reforç de força i pressió exercit amb sergents), procedim a imprimar, tenint com a principal protagonistes la cola i les càrregues. Existeixen nombrosses opcions d’imprimació de teles i fustes en funció de la natura grassa o aquosa del procediment pictòric que es farà servir sobre elles. Tractant-se en el nostre cas de tècniques que experimenten amb la materia pictòrica volumètrica o matèrica fonamentalment des de la natura aquosa dels seus aglutinant (existeixen experimentacions pictòriques volumètriques o matèriques grasses, però no queden específicades en aquest capitol degut a que son minoritaries respecte a l’amplitud de procediments al respecte de natura aquosa), podem recomanar imprimacions fonamentals i bàsiques al respecte:
2.2.1 Fustes.
Considerant que tot material utilitzat com a suport pictòric requereix certa absorbència, cal obrir porositat de la superficie amb paper de vidre. A continuació s’aplica un primer Solatge o encolat de cola de conill (60 a 80 gr per 1 litre d’aigua), es pot afegir una addició de càrrega (carbonat càlcic, creta o blanc d’espanya). Igualment es poden tenir presents altres càrregues com hidròxid d’alumini, sulfat de bari, carbonat de magnesi, etc.). Deixar secar. S’aplica a continuació una segona capa de les mateixes característiques que la primera i es deixa igualment secar. Fins aquí, podríen considerar una imprimació bàsica ja operativa. No obstant, si es destja es pot continuar afegint capes. La tercera capa es la mateixa proporció de cola-aigua però afegint més càrrega. Deixar secar. Les següents capes, hauríen de mantenir la norma de “més a menys” respecte a la força de la cola es a dir, es tractaría de anar diluint progressivament i proporcionalment la cola en més aigua (hom recomana un 5% cada capa donada). Respecte a les càrregues sería tot el contrari, aplicant la norma de “menys a més” respecte a incrementar progresivament la càrrega (amb precaució, un excés de càrrega pot produir esquerdes). Un màxim de 12 capes permetría un acabat pictòric de brunyit, no és la nostra intenció. Considerant que la capa pictórica que nosaltres treballem per
aquests procediments abundants en matèria és capa pictòrica rica en aglutinants, no necessitem un excés de capes d’imprimació en el cas de fer servir la fusta com a suport.
Una correcta opció paral.lela d’imprimació pot resultar el fer servir degut a la natura aquosa de les postres experimentacions, resines sintétiques aquoses com les viníliques (làtex, acetato de polivinilo o PVA) i les acríliques (copolimero acrílico). Obrint prèviament porosita a la fusta amb paper de vidre, la primera capa hauría de ser una capa de resina vinílica o acrílica sense afegir aigua (els fabricants presenten comercialtzades aquestes coles amb idoneitat d’us en quant a disolució en aigua, per tant no caldría afegir-ne més), podent afegir càrrega (amb prudencia, la imprimació no pot deixar de ser fluida). S’aplica a continuació una segona capa de les mateixes característiques que la primera i es deixa secar. Fins aquí, podríen considerar una imprimació bàsica ja operativa. Podem afegir si volem, més capes de les mateixes característiques deixant secar aixó sí entre capa i capa.
2.2.2 Teles.
Respecte a l’imprimació de les lonetes, el procedir és semblant al del tauler de contraplacatsaplicant un primer solatge o encolat de cola de conill (de 20 a 80 gr per 1 litre d’aigua), es pot afegir una addició de càrrega. Deixar secar. S’aplica a continuació una segona capa de les mateixes característiques que la primera. Tenim una imprimació suficient pels postres objectius. Si afegim més capes recordar la norma de “més a menys” cola, afegint un 5% d’aigua cada capa) a més de la norma “menys a més” càrrega cada capa.
En quant a les possibilitats d’ímprimacions viníliques i acríliques, obrint prèviament porosita a la fusta amb paper de vidre, donem la primera capa de resina vinílica o acrílica sense afegir aigua, podent afegir càrrega en proporció resina/càrrega:1/1, 1/2. Deixar secar. S’aplica a continuació una segona capa de les mateixes característiques que la primera i es deixa novament secar abans de qualsevol intervenció pictòrica. Fins aquí, podríen considerar una imprimació bàsica ja operativa
Considerant l’idoneitat com a suports potencials per a les nostres experimentacions, de la loneta, prioritariament de llí, i del tauler contraplacat de fusta, podem recomanar la possibilitat de preparar com a suport un tauler de contraplacat encolat sobre bastidor, a sobre del qual encolem igualment amb resina acrílica o vinílica la loneta de llí. Procedim a imprimar seguint les recomanacions abans esmentades respecte a com imprimar una tela per aquests efectes. Tenim un suport força idoni, fort, adequat i atractiu. El mateix procediment es pot considerar amb una tela ja comercialitzada preparada o imprimida.
2.2.3 Paper i cartró.
Per finalitzar, tot i que no son suports idonis per treballar sobre ells capes pictòriques matèriques o volumètriques, ens podem referir al paper i el cartró. Cal dir, que sobretot, no son materials adequats per la higroscopicitat que comporten, a més de la seva feblessa no adequada per soportar pes, com serà el nostre cas. No obstant, podem formular algunes possibilitats que ajuden a preparar el paper i el cartró per soportat aquests excessos pictòrics matèrics. Es tracten sobretot de solucions enduridores, consistents en saturar mitjançant coles i càrregues les fibres cel.lulòsiques del paper i el cartró, aquestes perdran substancialment la capacitat higroscópica canviant en conseqüència la seva morfología, esdevenint aquesta més forta i afí a les possibilitats pictòriques que defensem. A continuació desenvolupem algunes possibilitats.
2.2.3.1 Enduridor de paper i cartró, fórmula general.
Per a suports de paper (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps). i cartró (fer servir sempre per a qualsevol tècnica pictòrica, cartrons compactat (sense cambres d’aire). Fugir dels cartrons capsulats (amb cambres d’aire).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Blanc d’Espanya 1 part
- Cola Blanca (acetat de polivinil o PVA) ½ part.
- Aigua 1 part.
- Enduit Plàstic (tipus aiguaplast) 1 part.
Procediment:
1.- Barrejar uniformement la cola blanca, l’aigua i l’enduit plàstic.
2.- Afegir a poc a poc per evitar brumolls l’enduit plàstic.
3.- Donar 1 capa amb paletina, ben extesa per les dos cares i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
2.2.3.2 Enduridor vinílic de paper 1 :
Per a suports de paper (papers de gramatge mitjà-alt). Idealment de cotò o draps.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Blanc d’espanya 1 part
- Cola Blanca (acetal de polivinil) ½ part.
- Aigua ½ part.
Procediment:
1.- Barrejar uniformement la cola blanca i l’aigua.
2.- Afegir a poc a poc per evitar brumolls el blanc d’espanya.
3.- Donar 1 capa amb paletina, ben extesa per les dos cares i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
2.2.3.3 Enduridor vinílic de paper 2:
Per a suports de paper (papers de gramatge mitjà-alt). Idealment de cotò o draps.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Enduit (tipus aguaplast) 1 part.
- Cola Blanca ¼ part.
- Aigua ¼ part.
Procediment:
1.- Barrejar uniformement els tres materials.
2.- Donar 1 capa amb paletina, ben extesa per les dos cares i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
2.2.3.4 Enduridor de cola de guix.
Per a suports de paper (papers de gramatge mitjà-alt. Idealment de cotò o draps) i suports de cartró (cartrons compactats).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Cola de conill en grà, 2 culleres (sopa).
- Aigua 1 tassa.
- Blanc d’espanya 4 culleres (sopa).
Procediment:
1.- Hidratar en remull la cola de conill (6 h aprox).
2.- Calentar al bany maria a foc molt lent i suau.
3.- Afegir a poc a poc evitant fer grumolls el blanc d’espanya.
4.- Aplicar en calent amb paletina 1 capa pels dos costats. Es pot procedir submergint uns minuts. Escorrir bé i penjar per secar.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
2.2.4 Suports de xarxa reticular o d’ànima.
Algunes tècniques pictòriques experimentals, juguen amb masses o pastes que aglutinen o adhesiven mitjançant procéssos físics i químics denominats de fraguat. Aquests com el guix o el ciment, necesiten suports que garanteixin un cos estructural, clar, aquestes masses o pastes experimenten forces de secatge fortes. Aquests suports son idoneament xarxes de filferro, denominades igualment ànimes, actuen com estructures de contenció a aquests moviments potencials. Sense ells, la massa és forta però trencadissa, qúestió que no ens interessa . Hom recomana que la massa quedi repartida per ambdues cares d’aquestes teles metal.liques, filferros galvanitzats, preferiblement d’acer, maleables, capaços d’adaptarse sobre un bastidor i que tinguin una xarxa reticular suficientment tancada per tal de garantir aquesta força necessaria de contenció i a la vegada suficienment oberta per tal que la massa trasvassi els dos costats. Es tracta de deixar submergida la xarxa en la massa, per tant, una trama aproximadament d’1 mm per 1 mm resultaría adecuada per procedir compactan per força de pressió aquestes pastes sobre la mateixa. Resulta inadequat treballar aquestes tècniques sobre paper, cartró, tela i fusta. La complexitat d’aquests materials requereix els tipus de suports indicats.
2.2.5 Idoneitat de suports respecte a una pintura matèrica per adhesivar.
Es a dir, aquella formada per pigment/s, aditius volumétrics com per exemple càrregues i un aglutinant estructural (pintures que exemplificarem amb fórmules concretes, en aquest capitol més endevant) doncs bé, en aquestes, l’aglutinant és l’encarregat d’adhesivar per secatge la massa inicial, però amb diferència amb les pintures matèriques d’adhesió, el procés finalitza sobre la superficie del suport a posteriori ja que cal adhesivar en sec la massa o pasta resultant sobre el mateix: per tant, 1.-Preparem la massa i la deixem secar 2.- Adhesivem la massa sobre el suport. En aquest cas el suport recomanem tingui les seguents característiques:
Recomanem a l’igual que en el cas de les pintures d’adhesió, suports que garanteixin la millor contenció de forces i pes. Prioritariament fustes de fibra curta en forma de taulers de fusta massissa i tanmateix en forma de taulers contraplacats. Recordem la necessitat en funció d’optimitzar el resultat d’encolar-les a un bastidor de fusta que sigui fort, gruixuts i de bona qüalitat. Igualment, i en segon ordre, recomanem les teles que tinguin un cos capaç de suportar pes. Teles de filatura gruixuda (lligat fort de la trama i l’ordit)
idealment les lonetes de fibres naturals, en primer ordre les de llí, en segon ordre les de cotó, sense menysprear les teles sintètiques (fer proves d’optimització). En quant a les imprimacions, si decidim preparar el suport (recordem que existiesen al mercat suports imprimats de qüalitat), proposem seguir les mateixes recomanacions donades al respecte a l’apartat de les pintures d’adhessió, ja que la manera de procedir serà la mateixa. No recomanem el treball d’aquestes tècniques, més pesades que les d’adhesió, sobre suports de paper i cartró (febles estructuralment i per tant poc resistents al pes d’aquestes pintures d’adhesió).
3.- Experimentacions pictòriques amb càrregues, àrids i sorres.
3.1. Càrregues: el blanc d’espanya, el pols de marbre, els àrids i les sorres
La pintura comporta l’utilització de pigments convertits en pols, aglutinats amb una materia adhesiva que precisament adherirà i protegirà aquest pols fi sobre el suport (cada suport ha de ser específic per a la tècnica i el procediment que ha de contenir com a continent): Pintura: Aglutinant + Pigment/s + Diluyent específic de l’aglutinant. A les experimentacions pictòriques matèriques, volumètriques o de textura, podem afegir materials com les càrregues, també coneguts com pigments extenedors que donguin substancialment més cos a la pintura, inclús aquests poden actuar des del seu propi valor cromàtic (majoritariament blanquinós i de poca contundencia cromàtica) sense necesitat d’afegir pigments, és a dir tan sols: Aglutinant + Càrrega + Diluyent específic de l’aglutinant. Tindrem d’aquesta manera, una superficie pictòrica matèrica, de capa gruixuda i poca qualitat cromàtica (l’index de refracció de la llum en aquestes càrregues és molt inferior al dels pigments), inclús a sobre de la cual, podem incidir amb més capes pictòriques si cal i ens interessa.
De fet, les càrregues son substàncies majoritariament inorgàniques, reduides mecànicament a pols i que tradicionalment es féien servir per abaratar els pigments, (barrejats amb aquests, a l’industria de la pintura, sobretot el sulfat de bari). Segures per la seva inercia química i a més insolubles en aigua i disolvents orgànics.
La càrrega més emprada a les tècniques pictòriques, és el denominat popular i comercialment com “blanc d’espanya” o “creta”, tot i que en general ens hem d’adreçar a la seva categoría geològica, entès com CaCO3 o carbonat de calci. Es tracta d’una substància molt abundant a la natura formant principalment roques (calcita, aragonita, calissa, travertí, marbre, creta dolomítica…). El carbonat de calci cristal.litza de forma amorfa, té un color blanquinòs, no té brillantor i és es opac.Tot i que existeixen moltes possibilitats de càrregues, la marmolina o pols de marbre, resulta potser i després del carbonat de calci, la càrrega més emprada per artístes plàstics a les seves obres matèriques, volumètriques o de textura.
Al respecte, el marbre, és una roca de tipus metamòrfica, magmàtica, hidrotermal i sedimentària, compactada i cristal.litzada formada a partir de roques calisses que han estat sotmesses a altes pressions i temperaturas. Novament en aquest tipus de material, a l’igual que en el blanc d’espanya, ens trobem el carbonat calcic com a principal protagonista ja que el constatem aproximadament en un contingut del 90%. El 10% restant seríen impuresses u altres minerals com el grafit, l’aragonita, la clorita, el talc, la mica, el quarz, la pirita, el corindón, granat, zirconita, etc, els quals intervenen segons la
seva natura en el color del marbre. No obstant des de la definició geològica o mineralògica, podríem considerar exclusivament el marbre respecte a una composició de carbonat càlcic amb trasses més o menys importants de carbonat magnèsic. Aquest sería el denominat marbre dolomític. El Pols de marbre o marmolina té com a peculiarietat que el 100% de les seves partículas passen per un tamiz de 1,4 mm . Es comercializen diferents granulometríes de pols de marbre. Recomanem les de més potencialitat plàstica, la pols de marbre més prima.
3.2 Procediment general de preparació de pintures amb càrregues: blanc d’espanya/ marmolina (pols de marbre), àrids i sorres:
Tècnica pictòrica d’adhesió (adhesivarà a sobre del suport).
Prioritariament per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica).
En un ordre de més feblessa i posible pitjor resultat: suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Càrrega: Blanc d’espanya o marmolina o àrid o sorra 1 part.
- Cola Blanca (acetat de polivinil, PVA)1 part. Recomanen l’acetat de polivinil per sobre d’altres aglutinants.
- Aigua ½ part del volum de la càrrega més la cola blanca (si la cola es comercialitza pel fabricant força fluïda, podem prescindir l’aigua).
Procediment:
1.- Barrejar uniformement la cola blanca i l’aigua.
2.- Afegir a poc a poc per evitar brumolls el blanc d’espanya o la marmolina o l`àrid o la sorra. Àrids i sorres previament rentats per eliminar impuresses, pols i sals.
3.- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa per i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals. Intentar fugir de la possibilitat de barrejar les diferents càrregues entre sí ja que estètica i plàsticament els resultats poden resultar “bruts” per l’exces d’informació matèrica i texturas.
4.- Experimentacions pictòriques amb pastes: Pastes d’adhesives i pastes per adhesivar.
En aquest camí de definició i concreció de posibles experimentacions pictòriques amb pintures que vagin més enllà de les convencionals capes pictòriques de poc volum, obrint possibilitats cap el creixement matèric de les mateixes, resultant un enriquiment de textures i volums. Hem presentat fins el moment les idoneitats en quant a suports i tanmateix hem parlat d’experimentacions amb càrregues, àrids i sorres com a materials potencialment plàstic. En aquest mateix sentit, continuem aprofundint, passant a formular diferents opcions igualment experimentals de treball pictòric amb masses, pastes, textures i volums. Deixar clar, que aquest resulta un món de possibilitats, deixant de banda aquelles potser d’ùltima generació i major complexitat, tanmateix major limitació tècnica i procedimental per l’artísta com les pastes de modelatje gressificants, els alginats,els poliuretans, el vidre seccionat, els policarbonats, els termoplàstics etc. En aquestes que presentem a continuació, l’artísta trobarà ja un ample marge de possibilitats experimentals, totes elles asequibles, operatives e inclús sostenibles, suficient per començar a gaudir d’aquestes potencials possibilitats artístiques. Sense tancar portes a altres opcions, recordem que aquest capitol s´ha definit com un primer pas motivador envers l’experimentació de cadascú mitjançant pautes fonamentals. Presentem a continuació les propostes en funció de la seva natura procedimental.
4.1 Pastes Adhesives:
Aquelles l’aglutinant de les quals, aglutina, adhesiva o fragua sobre el propi suport.
4.1.1 Pasta de cendres
Prioritariament per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Cola blanca (PVA). 1 part.
- Cendra ( fusta, paper) 3-6 parts.
- Aigua 1 part.
Procediment:
- Barrejar l’aigua i la cendra.
- Afegir la cola blanca.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa per i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.2 Pasta de paper maché.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus semimagra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Cel.lulosa: rotllo de paper higiènic de 50 m .
- Blanc d’espanya 140 cc.
- Enduit (tipus aguaplast) 75 gr.
- Oli de llí 25 cc.
- 250 gr de cola blanca (PVA).
Procediment:
- Retallar el paper En trocets i deixar-lo en remull 24 hores.
- Passar per la licuadora o per la bategadora. Bullir a posteriori en aigua abundant 1 hora.
- Escorrir i obtenir una pulpa aproximada de ½ kg.
- Pastar manualment amb la resta ingredients integrant tot fins obtenir una massa llisa i maleable .
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.3 Pasta de sorra.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- 2 parts de cola blanca (PVA)
- 1 part de fécula de blat de moro.
- 2 cucheradas de glicerina.
- Sorra, segons criteri.
Procediment:
- Cuinar a foc directe i suau la cola, la fécula y la glicerina.
- Retirar quan no s’enganxi a les parets de l’olla i pastar manualment sobre un marbre. Quan no s’enganxi a les parets de l’olla retirar i pastar manualment.
- Afegir la sorra previament rentada (per eliminar sals i impuresses) fins obtenir una massa de textura i consistència segons el gust de l’artista.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.4 Pasta celulósica-Vinílica.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- 1 rotllo de 50 metres de paper higiènic.
- 250 cc de cola blanca (PVA).
Procediment:
- Retallar el paper En trocets i deixar-lo en remull 24 hores.
- Passar per la licuadora o per la bategadora..
- Escorrir i obtenir una pulpa aproximada de ½ kg.
- Pastar manualment amb la cola blanca fins obtenir una massa llisa i maleable .
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.5 Pasta de miga de pà.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Miga de pà ( tipus pà de motllo). 250 gr.
- Glicerina 3 culleres (sopa).
- Cola Blanca (acetat de polivinil, PVA) 3 culleres (sopa).
- Suc de llimona 1 cullera (sopa).
Procediment:
- Barrejar a mà tots els ingredients fins obtenir una pasta homogènia.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.6 Pasta de cartrò.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus semimagra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Cartró 60cm x 60 cm aprox.
- Aigua 2L primera hidratació.
- Aigua 2L Ebullició.
- Cola Blanca (acetat de polivinil, PVA) ½ kg.
- Blanc d’espanya ½ Kg.
- Oli vegetal 1 cullera (sopa).
Procediment:
- Trossejar el cartró i deixar en aigua abundant (2L) (inicialment calenta) de 2 hores mínim fins a 24 hores.
- Treiem el cartró de l’aigua i el possem en aigua nova abundant (2L) i el portem a ebullició a foc lent (ha de bullir 1 hora).
- Es cola l’aigua i passem la massa resultant per la bategadora fins obtenir una massa fina. Afegim la cola blanca i i l’oli i continuem bategant, afegint el blanc d’espanya i el pigment si volem la massa pigmentada.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.7 Pasta d’ alabastre.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- ¼ de Litre de cola blanca.
- 1 got d’ ¼ llitre de farina de blat de moro.
- 1 got de pols d’alabastre
- 2 culleres soperes de porcelanitzador plàstic.
- 2 culleres soperes de glicerina liquida.
Procediment:
- Barrejem en fred els ingredients, afegint per últim la glicerina líquida. Calentar a foc suau i directe fins obtenir una massa que no s’enganxi a les parets de l’olla.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.8 Pasta de terracota artificial.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Serradures de fusta (filtrar per obtenir la pols més fina), en pols 1tassa.
- Farina de blat 1 tassa.
- Blanc d’espanya ½ tassa.
- Cola blanca (acetat de polivinil, PVA) 1 tassa.
- Aigua segons es vulgui treballar més o menys fluida la massa.
Procediment:
- Es barrejen tots els ingredients sec.
- Afegir a poc a poc l’aigua sense deixar de remenar.
- Finalment afegir la Cola blanca fins obtenir la massa desitjada.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
Altra
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Serradures de fusta (filtrar per obtenir la pols més fina), en pols 1tassa.
- Farina de blat 1 tassa.
- Guix en pols 1 tassa.
½ taza de engrut.
¾ de taza de cola blanca, PVA.
Procediment:
- Preparem l’engrut: 2 culleres de midó x 1 tassa d’aigua, calentar a foc directe suau fins obtenir una crema.
- Barrejar les serradures, la farina i el guix en sec.
- Pastar amb l’engrut i la cola blanca fins obtenir una massa.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.9 Pasta de guix 1.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Igualment recomanable sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- 2 ½ tasses de guix en pols.
- 1 tassa de cola blanca (PVA)
Procediment:
- Barrejar el guix i la cola blanca.
- Deixar reposar 24 hores en bossa de plàstic abans de fer servir..
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.10 Pasta de guix 2.
Per a suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Aigua natural 1000cc.
- Aigua calenta 250 cc.
- Farina de blat 100gr.
- Àcid acétic (vinagre) 1 cullera (sopa).
- Paper de diari 10 pàgines dobles.
- Blanc d’espanya 500 gr.
- Guix 100 gr.
Procediment:
- Desfem la farina en aigua freda molt a poc a poc intentar evitar la formació de grumolls.
- Posem al foc directe i molt suau, portem a ebullició.
- Una vegada que bulli, apagar i deixar que es refredi.
- Afegir el vinagre i barrejar amb la bategadora.
- Afegir el paper diari ben escorrit d’aigua (que previament hem tingut en aigua hidratant-se 24 hores).
- Bategar i afegir molt a poc a poc l’aigua calenta
- Continuar bategant afegint el blanc d’espanya i el guix.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.11 Experimentacions pictòriques amb el ciment.
Per a suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
No es recomanen intervencions pictòriques a posteriori sobre aquesta base ja que la capa de contacte més inmediat amb l’atmòsfera té tendencia amb el temps a disgregar-se per pèrdua de consolidació.Com a contrapartida, resulta valuosa la possibilitat de pigmentar el ciment (pigments inorgànics minerals resistents als álcalis: blanc dióxid de titani, el negre tetraóxid de triferro, vermell trióxid de diferro, groc òxido de ferro hidratat, el verd trióxid de dicrom, blau aluminat de cobalt.
Materials:
- Ciment tipus gris 1 part.
- Sorra molt fina o pols de marbre (marmolina) molt fí 2 ½- 3 parts. Fugir de les soores rentades dels morters de construcció, gruixudes i de poca plasticitat)
- aigua.
- Pigments si es decideix pigmentar.
Procediment:
- Barrejar en sec el ciment i la sorra o la marmolina.
- Afegir aigua en quantitat necesaria per tal d’obtenir el punt d’hidratació dels ingredients secs.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa. 1 capa, 1 cm màxim gruix. Capa sobre capa no funciona.
.
4.1.12 Pasta d’imitació de ciment
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Igualment recomanable sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Ciment tipus ràpid 1 part
- Sorra molt fina o pols de marbre (marmolina) 1 part.
- Cola Blanca (acetat de polivinil (PVA)) 1 part.
- Aigua 3 parts.
Procediment:
- Barrejar els elements secs entre sí.
- Barrejar els elements líquids entre sí.
- Barrejar tot fins obtenir la massa.
- Atenció: secatje-fraguat molt ràpid.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals: blanc dióxid de titani, el negre tetraóxid de triferro, vermell trióxid de diferro, groc òxido de ferro hidratat, el verd trióxid de dicrom, blau aluminat de cobalt.
4.1.13 Pasta de Pedra Artificial.
Recomanable sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Sorra molt prima rentada 3 parts.
- Mica en pols 5 parts.
- Argila blanca en pols 7 parts
-Ciment 5 parts.
- Aigua
Procediment:
- Barrejar els elements secs entre sí.
- Afegir aigua fins obtenir un punt d’hidratació homogèn i una massa consistent.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals resistents als alcalis: blanc dióxid de titani, el negre tetraóxid de triferro, vermell trióxid de diferro, groc òxido de ferro hidratat, el verd trióxid de dicrom, blau aluminat de cobalt..
Altra.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Igualment recomanable sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Ciment tipus ràpid 6 tasses.
- Enduit plàstic (tipus aguaplast) 4 tasses.
- Aigua 1 tassa de agua.
- Cola blanca (PVA) ½ tassa.
Procediment:
- Barrejar l’enduit, la cola blanca i l’aigua.
- Afegir per últim el ciment fins obtenir una massa adecuada.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals: blanc dióxid de titani, el negre tetraóxid de triferro, vermell trióxid de diferro, groc òxido de ferro hidratat, el verd trióxid de dicrom, blau aluminat de cobalt.
4.1.14 Pasta francesa.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Fécula de blat de moro 1 tassa.
- Aigua ½ tassa.
- Cola blanca (acetat de polivinil, PVA) 1 tassa.
- Glicerina 1 i ½ cullera (sopa).
- Crema de mans amb lanolina 1 i ½ cullera.
- Formol ¼ cullera.
Procediment:
- Disoldre la fécula en aigua.
- Afegir la cola blanca remenant bé.
- Afegir la resta d’ingredients remenant bé.
- A foc directe suau i remenant obtenir una massa maleable fins que no s’enganxi a les parets de l’olla..
- Deixar refredar.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.15 Pasta de serradures.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Serradures de fusta en pols 1 part.
- Cola Blanca 1 part ½.
- Aigua ½ part.
Se puede pigmentar.
Procediment:
-Barrejar els ingredients fins obtenir una massa consistent.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
Altra.
Recomanable sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Serradures de fusta en pols 1 tassa.
- Farina de blat 1 ½ tassa.
- Aigua ¾ de tassa.
- vaselina 2 culleres (sopa).
- Formol 2 culleres (sopa).
Procediment:
- Barrejar els ingredients fins obtenir una massa consistent.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals
4.1.16 Pasta de polenta.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Polenta ½ kg.
- Cola blanca ½ kg.
- Aigua ½ tassa.
- Glicerina 2 culleres (sopa).
- Formol o alcohol etílic de 96º 1 cullera.
Procediment:
- En una cassola cuinar 25 minuts la polenta, la cola l’aigua i la glicerina sense deixar de remenar.
- Treure del foc i afegir l’alcohol o el formol.
- Pastar fins obtenir una massa consistent..
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.17 Guix.
La escaiola o sulfat de calci semihidratat CaSO4 2.H2O, és en realitat un guix natural sedimentari procesat industrialmente (calcinació del sulfat càlcic a 260º C perdent tota la seva aigua de cristal.lització. A continuació es formulen diverses opcions considerant aquest material com un potencial material pictòric matèric, volumètric o de textura.
Es recomana en general sobre suports de xarxa de filferro o ànima sobre bastidor (recordeu, xarxes de trama prima).
Base tipus semigrassa (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Guix.
- Aigua.
- Allum de roca.
Procediment:
- S’afegeix molt a poc a poc el guix sobre l’aigua fins observar una saturació del mateix.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
- Secar preferiblement en estufa o forn a 100ºC de 5 a 10 minuts.
- Deixar refredar.
- Submergir en una solució concentrada d’allum de roca fins que s’observi la formació de cristalls. Treure amb aigua i raspall suau els cristalls.
- Secar en estufa u forn a 60ºC de 5 a 10 minuts.
- Donar una capa ben extesa d’oli de llí cuit barrejat amb aiguarràs en proporció 3:1.
- Deixar secar.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals resistents als álcalis: blanc dióxid de titani, el negre tetraóxid de triferro, vermell trióxid de diferro, groc òxido de ferro hidratat, el verd trióxid de dicrom, blau aluminat de cobalt.
4.1.18 Pastes metal.liques.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Aigua 4 litres .
- Sosa Càustica en cristall 240 gr.
- Bòrax 240 gr.
- Goma laca 1 kg .
- Metall micronitzat (en pols): ferro, alumini, etc.
- Glicerina, 30 gr por cada 4 litres de solució de goma laca.
Procediment:
- Bullir l’aigua amb la sosa i el borax.
- Afegir remenant la goma-laca, deixant bullir fins la disolució de la goma laca.
- A foc més suau, anar reduint fins obtenir una crema.
- Afegir en calent i fora del foc el metall micronitzat.
- Fer proves de capacitat cobrent, si es insuicient, afegir més metall en pols.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
4.1.19 Pasta de porcellana freda.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Oli oliva 1 cullera (sopa).
- Cola blanca (PVA) ½ litre.
- Maizena 250 gr.
- Benzoat de sodi 1 cullera (sopa).
- Estearina 1 cullera (sopa).
- Porcellanitzador ½ cullera (sopa).
- Vaselina líquida 1 cullera (sopa).
- Glicerina 1 ½ cullera (sopa).
Procediment:
- Barrejar tot exceptuant la maizena i l’oli fins obtenir una massa consistent.
- Afegir la maizena per últim y continuar integrant.
- Cuinar a foc suau directe sense deixar de remenar fins obtenir una massa que no s’enganxi a l’olla.
- Deixar refredar uns minuts
- Amb les mans impregnades en l’oli pastar a mà.
- Deixar reposar dins d’un film de plàstic 24 hores abans de fer servir.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.1.20 Pasta de midó d’arròs.
No confondre el midó amb la farina d’arròs.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- 1 ½ taza de midó d’ arrós
- 1 ½ taza de guix en pols
- 2 tasses de cola blanca.
- 6 culleres de vaselina (cafè).
- 6 gotetes de formol.
Procediment:
- Barrejar el midó i el guix.
- Afegir lentament la cola i la vaselina.
- Quajn espesi afegir el formol.
- Donar 1 capa amb paletina i o espàtula, ben extesa i deixar secar. Possibilitat fins a tres capes deixant secar entre capa i capa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc, sobretot l’ùltima capa.
Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2 -Pastes per adhesivar.
Recordem que son aquelles que requereixen un doble procés: 1.- Preparació previa consistent en l’el.laboració de la pasta o massa i el seu secatge total fora del suport 2.- Adhesivació de la massa seca a posteriori sobre el suport. Aquestes pastes o masses a diferència de les d’adhesió, no tenen un fort aglutinant que les pugui aglutinar sobre el suport en una fase inicial. L’aglutinant que contenen és suficient per una compactació estructural, pero insuficient per una adhesió al suport. Per tant, aquesta ineficacia la subsanarem adhesivant a posteriori sobre el suport.
Considerarem per tant que les masses resultants necessitaran per força una base plana (precisament la qual adhesivarem a sobre del suport). Les coles d’adhessió recomanades son aquelles sintètiques comercialitzades precisament com a “coles de montatje”, que siguin pintables (permeten que es pugui pintar a sobre). Considerar igualment que aquestes masses resultants, poden perdre un percentatge del seu volum inicial, degut a que encogeixen per evaporació de l’aigua de la seva composició. En aquest sentit, recomanem proves previes per constatar el percentatge de pèrdua de volum per tenir-les presents. Aquestes pastes o masses es poden preparar i deixar secar sobre superficies impermeables i llisses per evitar posibles mínimes adhesions. En el procés de secatge, cal controlar la no adhesió sobre la superficie i si cal, anar desenganxant-les des dúna vigilancia periòdica fins el secatge total.
4.2.1 Pasta de midó.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus semigrassa (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Midó 2 culleres ( sopa).
- Aigua 1 tassa.
- Blanc d’espanya 2 tasses.
- Oli vegetal 1 cullera.
Procediment:
- Cuinar el midó a foc directe amb l’aigua remenant fins obtenir una crema.
- Treure del foc i afegir el blanc d’espanya a poc a poc remenant.
- Cuinar novament 3-4 minuts a foc mig directe.
- Treure del foc i afegir l’oli i el formol. Remenar bé.
- Afegir el guix en proporció 1 part de guix per 3 parts de massa.
- Pastar tot a mà fins obtenir una massa consistent.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.2 Pasta Ele.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus semigrassa (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Aigua 1 tassa.
- Farina de blat 1 tassa.
- Oli vegetal 1/2 cullera (sopa).
- Formol o alcohol etílic 96º una cullera (café).
- Enduit (tipus aguaplast) 2 culleres (sopa).
- Bicarbonat sòdic 1 cullera (café).
- Blanc d’Espanya 1 i ½ cullera (sopa).
Procediment:
- Barregem la farina i l’aigua en una cassola sobre una font de calor molt suau molt a poc a poc, remenant amb constància fins obtenir una massa que es desenganxa facilment del fons.
- La treiem i deixem refredar.
- Afegim l’enduit i barregem a mà fins obtenir una massa homogènea.
- Afegim el Blanc d’espanya i barregem a mà fins obtenir una massa d’una textura semblant a la plastilina. Finalment i continuant barrejant a mà afegir el bicarbonat sòdic el formol o l’alcohol i l’oli.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.3 Pasta de sal.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Sal fina ½ kg.
- Midó de blat de moro (tipus maizena) ¼ kg.
.- Aigua 250 ml.
Procediment:
- Barrejar en sec en una cassola el midó i la sal.
- Afegir molt a poc a poc l’aigua i fer una pasta sense deixar de moure a foc molt suau fins obtenir una massa que es desenganxa fàcilment del fons de la cassola.
- Deixar en repos sobre un marbre fins que estigui tevia. Modelar amb les mans.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.4 Pasta de pedra artificial.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Sorra molt prima rentada previament 3 parts.
- Mineral de mica en pols 5 parts.
- Argila blanca en pols o Blanc d’espanya o pols de marbre 7 parts.
- Ciment 5 parts.
- Aigua suficient fins obtenir una massa fina
Procediment:
- Barrejem molt bé els elements sòlids.
- Afegim l’aigua molt a poc a poc fins obtenir una massa fina (tipus morter).
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals compatibles amb els álcalis.
4.2.5 Pasta de serradures.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Serradures en pols 1 part.
- Farina de blat 1 part.
- Aigua ½ part.
Procediment:
- Barrejar homogèniament els ingredients.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.6 Pasta de suro artificial.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Pulpa de fusta 3 parts
- Pulpa de canya de blat de moro 1 part.
- Gelatina 1 part.
- Glicerina 1 part
- Aigua 4 parts
- Solución en agua al 20 por 100 d’aldehid fórmic 1 part.
Procediment:
- Desfer mecánicamente les parts vegetals.
- Hidratar en aigua (24 hores)les parts vegetals
- Bullir les parts vegetales 2 hores
- Escorrir y barrejar amb la solució de glicerina, gelatina y agua fins obtenir una massa homogènia.
- Afegir l’aldehid fòrmic, la massa coagulará.
- Modelar la massa .
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.7 Pasta d’argila plàstica.
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus magra (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- Argila 95%.
- Glicerina 5%
- Vaselina (10%-15%) de la massa resultant.
Procediment:
- Barrejar l’argila i la glicerina.
- Afegir la vaselina barrejant en un 10%-15% de la massa resultant.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
4.2.8 Pasta de filigrana
Per a suports de fusta imprimada (possibilitat de fusta massissa i fusta contraplacada) i suports de tela imprimada sobre bastidor (loneta de llí, loneta de cotó, tela sintètica gruixuda) i suports de paper imprimat (papers de gramatge mitjà-alt, idealment de cotò o draps) i suports de cartró compactat imprimat.
Base tipus semigrassa (apta per intervencions pictòriques a posteriori aquoses i grasses).
Materials:
- 1 tassa de agua
- 1 taza de harina de blat
- 1 cucharada de aceite
- 1 cucharada de enduido
- 3 cucharadas de agua fría.
- 1 cucharada de formol.
- ¾ taza de tiza en polvo.
Procediment:
- Cuinar els ingredients barrejats a foc suau directe.
- La pasta es troba preparada quan es desenganxi de les parets de l’olla.
- Preparar la massa. Possibilitat de texturitzar per diferents efectes mecànics, d’emprenta, etc. Deixar secar. Adhesivar a posteriori sobre el suport. Possibilitat de pigmentar la preparació. Preferiblement amb pigments inorgànics minerals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)