Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat


Rafa Romero: exposició “Paradís”



DIUMENGE, 21 D'AGOST DE 2011

http://teranyina.ccoo.cat/categorias/recomanem/rafa-romero-exposicio-de-pintura-%E2%80%9Cparadis%E2%80%9D/


RAFA ROMERO

Artista plàstic

Exposició de pintura “Paradís”Banys Àrabs de Girona

Consell Comarcal del Gironès


Les iniciatives culturals públiques com a valuosa alternativa al limitat àmbit galerístic privat


Tot i que actualment aquesta crisi econòmica sembli argument per allunyar-se de les més nobles activitats humanes com l’art i la creativitat, ja que, segons els ignorants tecnòcrates salvadors de l’economia, esdevenen poc resolutives davant la urgència de generar treball i béns econòmics, resulta ben segur tot el contrari, perquè obliden que l’art i la creativitat són dignitat humana, responsabilitat, veu comuna, exaltada i reivindicadora i, per tant, com moltes altres àrees de coneixement, sense cap dubte territori d’esperança. Són precisament temps en els quals cal defensar l’art més que mai, ja que la creixent deshumanització que es viu, el fa notablement necessari.
Precisament, aquest desencant el poden viure molts artistes, ja que veuen que allò que potser uns anys abans era d’obligatorietat social, avui dia és espai de segona divisió. Així l’art i la creativitat ja no formen part de la urgència humana i el creixement personal, almenys no tant com abans. Ara les prioritats són el pagament de les respectives hipoteques, impostos, trobar feina i mirar que els bancs no ens deixin sense sostre. El teatre, la poesia, la dansa, la filosofia, i tantes altres disciplines, les quals sense cap dubte es feien presents en un sentit altruista i de millora del món, són ara productes de segona necessitat.
Són molts els companys artistes que ara mateix veuen el panorama cultural cada vegada més maltractat per les circumstàncies de la crisi econòmica; a més, si hi afegim el maltractament de la classe política, sobretot quant a les retallades que pateix i patirà la cultura, així mateix com l’educació i la sanitat, però no pas la seguretat i la defensa. Una important part dels productors culturals, els artistes, trobem cada vegada menys plataformes on projectar, compartir, els nostres respectius treballs. Evidentment, si parlem en l’àmbit de les arts plàstiques, trobem moltes galeries que han decidit, erròniament, deixar de defensar els treballs de joves i desconeguts artistes per anar directament a fer una defensa, comercial, és clar, en aquests temps de crisi, d’obres d’artistes consagrats, signatures que en el mercat troben encara potencialitat de compra per part de col·leccionistes i persones, el discurs dels quals és anar sobre segur, vers un inversionisme fora de risc, on aquests artistes resten evidentment fora. Però cal recordar els artistes plàstics, per als quals les galeries d’art, tot i que comporten una gran importància en la trajectòria de tots ells, no són ni molt menys l’únic territori on presentar el seu discurs a la ciutadania. Afortunadament, tot i les retallades que han de pagar les factures dels “irresponsables”, encara trobem moltes iniciatives valuoses, en l’àmbit públic on els artistes poden presentar les seves obres, i fins i tot amb el vistiplau i el consens d’aquestes institucions poder oferir comercialment els seus treballs als visitants. Moltes vegades, oblidem que aquestes galeries d’art i sales d’exposicions pertanyen als nostres ajuntaments, diputacions i governs. Oblidem que formen part del nostre patrimoni i, com a bé comú, són així mateix propietat nostra. Per tant, hem de perdre la por i adreçar-nos als seus gestors i, complint els requeriments i mecanismes, sol·licitar que aquestes “cases del poble” mostrin en aquest cas la nostra obra.
Precisament, un bon exemple d’aquest tipus d’iniciatives, la visc personalment perquè, després de demanar, amb un projecte sòlid i ben definit, exposar la meva obra en els històrics Banys Àrabs de la ciutat de Girona, patrimoni de la ciutadania i gestionats magníficament pel Consell Comarcal del Gironès, aquesta proposta ha estat acceptada i, per tant, tot aquest estiu del 2011 —entre juliol, agost i setembre—, compartiré les meves reflexions plàstiques amb milers de persones, ja que aquest espai gironí és un dels més visitats de la ciutat, amb uns 80.000 visitants anuals. Aprofito precisament per convidar-vos a visitar aquesta mostra, no tan sols per gaudir d’aquest espai del segle xiii al mig de la Girona medieval, sinó també per veure aquests espais de la ciutadania oberts a iniciatives culturals i lògicament conèixer la meva proposta, una trentena de pintures de gran format, les quals, amb el títol de “Paradís”, pretenen, fent servir iconicitats senzilles i molt cromàtiques, fer sentir aquest espai on l’aigua, principi de vida, purificava els esperits de viatgers i els convidava a aquesta tan desitjada relaxació, de pau i serenitat que tots necessitem sense cap dubte.
Ànim, doncs, a les iniciatives culturals públiques i a l’aventura innovadora de buscar fora del limitat àmbit galerístic privat.


“Paradís”
Banys Àrabs de Girona
Consell Comarcal del Gironès
Juliol, agost i setembre de 2011


Més informació sobre Rafa Romero:
http://rafaelromeropoesis.blogspot.com//
Popularitat: 1%
Comparteix:
  • Facebook
  •  
  • Google Bookmarks
  •  
  • Bitacoras.com
  •  
  • LaTafanera
  •  
  • LinkedIn
  •  
  • MySpace
  •  
  • Twitter