Lugares donde impregnar el alma

“Est ubi inficere animan”. Lugares donde impregnar el alma.

Aún existen lugares donde el ser cansado, aquel cuya emotividad le procura cada vez más en el mundo en que vivimos pesadumbre y hastío en el sentido de sentirse desplazado y extranjero en patria propia, puede establecer una profunda y esperanzadora relación entre sí mismo y la complejidad del todo. Estos lugares reales, físicos y geográficos, en ocasiones oníricos e inexistentes, son espacios en los cuales se puede extraordinariamente renunciar provisionalmente de la razón y el paradigma para practicar las dimensiones propias del alma. En estos lugares, lares naturales, santuarios orientales, palacios secretos, universos florales, paisajes nocturnos, estanques llenos de misterio, árboles de éxtasis, cúpulas sagradas, serranías lejanas, viajes ontológicos...El Yo existente se manifiesta como un No-Yo. La plenitud entonces es tal, que la entidad propia se minimiza para desaparecer en la totalidad allí presente. El orden natural se ha evidenciado y el ego no puede más que apagarse discretamente para impregnarse de esencia, energía para seguir la extraña andadura. Esta manera recóndita, resolutiva para la malicia del mundo, aleja en definitiva del dolor, generando esperanza, confianza de conseguir una cosa: Felicidad.

Así, este pintor, ha pintado siempre la misma obra, desde diferentes series y propuestas, formatos, formas, apariencias y anecdotarios. Siempre obsesivamente en estos cerca de veinticinco años de combates internos: Lugares donde impregnar el alma, en latín, bella lengua de los pensamientos estéticos: Est ubi inficere animam. Ventanas desde la vivencia y la ensoñación desde las cuales invitar sin más a la necesaria, en tiempos tediosos para las profundidades humanas, búsqueda de cada cual. Reflexiones en definitiva sobre la necesaria recuperación de la emotividad, la diversidad y la espiritualidad como caminos hacia la plenitud del Ser.


Rafa Romero.

Bibliografia Procediments pictòrics

- BAZZI, M. 1965. Enciclopedia de las técnicas pictóricas. Barcelona: Noguer.
Interesante acopio de recetas y fórmulas antiguas
Interesante acopio de recetas y fórmulas antiguas
- BRUQUETAS, R. 2002. Técnicas y materiañes de la pintura española en los Siglos de Oro. Madrid, Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Histano. Profundiza en el conocimiento de las técnicas pictóricas, los procedimientos y los materiales que utilizaron los pintores españoles durante la segunda mitad del siglo XVI y la primera del siglo XVII,
- CODINA, R. 2000. Procediments pictòrics (experimentació amb el material). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Colección Textos Docents Edición dirigida a los alumnos de BBAA matriculados en “Procedimientos pictóricos”. Básico y didáctico.
- CORBELLA, D., CODINA,R.; PORTA, C. et alt: 2002. Guía de nous materials per a la pintura y el gravat. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Referencia para nuevos materiales y de experimentación.
- DOERNER, M. 1998, Los materiales de pintura y su empleo en el arte. Barcelona: Reverté. Básico para profundizar en cualquiera de los temas. Rigor científico
- HAYES, C. 1980. Guía completa de pintura y dibujo. Madrid: Blume. Básico/ didáctico
- MAYER, R. 1985. Materiales y técnicas del arte. Madrid: Blume. Básico para profundizar en cualquiera de los temas. Rigor científico.
- PALET, A. 2002. Tratado de pintura. Color, pigmentos y ensayo. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. Colección Textos Docentes. Elaboración química de pigmentos. Pintura, aglutinantes y disolventes
- PEDROLA, A. 1990. Materials, procediments i tècniques pictòriques. Barcelona: Barcanova Básico y muy didáctico.
- PEDROLA, A. 2004. Materiales, procedimientos y técnicas pictóricas. Barcelona. Ariel. Versión castellana de la 3ª edición catalana.
- SMITH, R. 1990. El manual del artista. Madrid, H. Blume. Didáctico.

Suports per a les tècniques aquoses

Suports per a les tècniques plàstiques aquoses.

Entenem com suport, la superfície que físicament sustentarà la pintura donant-li estabilitat i perdurabilitat. Recomanem a continuació d'entre moltes opcions, les més significatives i recomanables per pintar sobre elles amb les tècniques aquoses.

Suport de paper.

El paper tal i com el coneixem a l'actualitat s'elabora a la Xina fan uns 2000 anys. S'atribueix la seva invenció a Tsai Lun, un ministre de la dinastia Han. Progressivament s'expansiona per tota Ásia i la resta del món. La tècnica inicial consistia en mesclar fibres vegetals de fulla de morera, bambú i diferents herbes, les quals es barrejaven en aigua amb resta de teixits sobretot de cotó tanmateix triturats. La pasta obtenida es treia de l'aigua en porcions pastoses i planes les quals aassecaven sobre fusta escalfada. Els àrabs van heretar aquest sistema i el van millorar amb premses d' assecatge i aplicació de pes. Al segle XIII a Fabriano (Itàlia), es van desenvolupar tallers de fabricació de paper i des del segle XV és un material de treball molt conegut referenciat inclús exhaustivament per Cennino Cennini al seu “tractat de pintura”.

A l'Europa de la revolució industrial, la tendència va ser genèricament fabricar paper a partir de teixits i draps. Aquests ordenats per tonalitats, es trituraven en morters de farga afegint aigua fins obtenir una pasta que anava passant per premses de succió amb feltres de llana. Posteriorment es penjaven pel seu assecatge. A partir del segle XIX s'encolaven les làminesamb coles colofòniques per tal de donar més consistència al tramat de les fibres ccel•lulòsiquesdel paper.

Avui dia, el paper de draps quasi ha desaparegut pel seu alt cost de producció, la majoria de papers per dibuix i pintura s'elaboren exclusivament a partir de cel.lulosa de fusta i cola.

Els papers per a les tècniques plàstiques aquoses han de permetre aigua abundant sobre la seva
superfície. Es recomana el tensat del paper per aquestes tècniques.

Tensat del paper.

Humitejar el paper amb esponja per la cara sobre la qual pintarem, deixar asecar uns minuts i enganxar les fulles pels seus extrems, amb una tira engomada de paper sobre una fullola de fusta. Una vegada sec, podem procedir a pintar (podem humitejar novament la superfície de paper on pintarem amb una esponja). Una vegada finalitzada i seca la pintura, tallarem amb un cutter la làmina de la cinta de paper. Procurarem pel seu magatzematge guardar els papers pintats en funda de plàstic, lluny de la llum i en carpeta.


Fusta sobre bastidor

Un bon suport per a diferents tècniques plàstiques aquoses pot resultar la fusta sobre bastidor. La fusta resulta un suport molt antic, considerat poc flexible ( experimenta moviments, però no tan importants com el paper o la tela) . Una bona estratègia de reforç de la seva morfologia consisteix en encolar-la sobre un bastidor. La fusta serà uniforme i lliure de resina i nussos. L'ideal és fer servir fustes massisses tot i que pesant molt, podem fer servir contraplacats de fusta (més lleugers). Els bastidors, estructures tradicionals , estan dissenyats per tensat sobre d'ells tela, aixó es veu sobretot a la seva secció observant una depressió pensada per tal d'evitar un excessiu contacte del bastidor i la tela (que pot deixar marques). Existeixen molts tipus de bastidors en funció del seu tall: espanyol, francès, belga, europeu, etc. Tanmateix es troben estandarditzats mitjançant mides universals tot i que es poden encarregar per mides especials diferents de les convencionals. No podem recomanar cap bastidor en especial ja que cada artista te les seves preferències.

Per encolar una fusta sobre bastidor, hem de tallar-la coincidint amb la mida del mateix. Podem passar paper de vidre pels costats per evitar irregularitats provocades pel tall. Posem cola tipus d'impacte sobre el bastidor (és molt important sigui la part del bastidor ampla, la que no té depressió i està pensada per la tela). Posem tanmateix cola d'impacte sobre la fusta en una extensió que correspongui a la mateixa zona de contacte. Esperarem el temps que recomani el fabricant (mordent) i enganxarem exercint pressió (el assecatge total, generalment s'aconsegueix després d'una hora). Hem de considerar que aquest procés d'encolat amb aquest tipus de cola resulta irreversible una vegada enganxat no es pot desenganxar.

Ja tenim la fusta enganxada sobre el bastidor, però encara no es troba preparada per pintar ja que necessita una imprimació.

Imprimació d'una fusta sobre bastidor al “gesso tradicional de cola conill”:

Prèviament a pintar, imprimirem, es a dir, prepararem una superfície adequada, elàstica i forta adequada per ser la zona que acull òptimament la nostra pintura. Farem servir cola, càrrega i pigment. La cola pot ser cola de conill (comercialitzada amb aquest nom a les drogueries, és una cola proteica animal. Es presenta en plaques, gra o pols). Hidratem la cola unes hores en aigua, en aquest cas d'emprimació farem servir la proporció 80 grams de cola per un litre d'aigua. Aproximadament deixarem la cola en aigua unes 6 hores (veurem que la cola s'infla).

Escalfem al bany maria sense deixar de remenar la cola hidratada. Veurem que esdevé un brou denominat aigua-cola. És molt important no sobrepassi els 65ºc, ja que a partir d'aquesta temperatura es desnaturalitza i perd les seves propietats. Ja que aquí estem parlant en definitiva d'una emprimació d'un suport per a qualsevol tècnica aquosa, afegirem a aquest brou o aigua cola un 10% del pes original de la cola en sec, es adir 8 gr d'allum de roca (mineral en pols que es comercialitza a les drogueries). Aquest mineral compacta la emprimació de tal manera que l'aigua de qualsevol tècnica aquosa amb la qual pintarem a sobre, no farà malbé la emprimació diluint-la. Aquest procés es denomina “adob de la cola”. Aquest adob una vegada refredat no tornarà a una natura fluida si calentem al bany maria, per tant resta inservible per noves intervencions.

Tenint calenta i liquida l'aigua -cola, afegirem càrrega ( generalment substàncies minerals que donen cos a l'aigua -cola ). Aquesta càrrega pot ser Blanc d'Espanya (CaCo3), és l'ideal tot i que existeixen altres, tanmateix la trobem a la drogueria. Afegim 400 gr de càrrega per 1 litre d'aigua-cola en calent sense deixar de remenar. Afegim en calent sense deixar de remenar, pigment blanc, blanc de titani o blanc de zenc, 200 gr per litre d'aigua-cola. Aquest pigment l'afegim prèviament hidratat i pastat. Amb aquesta emprimació preparada i calenta, procedim a emprimar.: es recomana una primera capa solament d'aigua-cola, deixar secar. A continuació de 2 a 3 capes amb carrega i pigmentació molt ben estirades amb brotxa deixant secar completament entre capa i capa. Una qüestió molt important és que cada capa que donem hem de diluir-la amb un 5% d'aigua del total del volum, amb l'intenció que la cola perdi força i per tant en el procés del assecatge no esquerdi la capa anterior.

Emprimació d'una fusta sobre bastidor al “gesso vinílic”:

Farem servir resina vinílica, càrrega, pigment i aigua.
Les resines viníliques o acetat de polivinil, es comercialitzen a les drogueries amb el nom de “cola blanca”o “Làtex vinílic”, Aquestes son fruit de la polimerització d'acetat de vinil per un procés d'escalfat i adició de catalitzadors. Aquestes resines elàstiques i a la vegada dures son un excel•lent mitjà d'emprimació contemporani.

La preparació d'aquesta emprimació és molt senzill i es realitza a temperatura ambient . Prepararem a parts iguals càrrega (blanc d'Espanya) i resina vinílica 1:1. Altra formulació més forta potser la proporció 1:2. Afegirem a poc a poc aigua fins obtenir una crema que recorda a la beixamel a la qual afegirem a poc a poc pigment blanc (blanc de titani o blanc de zenc) fins obtenir una consistència blanquinosa i lluminosa. Aquesta emprimació la podem extendre per tota la fusta amb una brotxa o inclús amb una espàtula (podem fer textures). Recordem de passar de tant en tant una espàtula per la part de darrera per evitar que la tela s'enganxi al bastidor. Una vegada sec, podem donar una segona capa sobre sec amb la mateixa massa, que es pot guardar en un pot tancat.

Tela sobre bastidor.

La tela és un altre dels suports tradicionals. En realitat, una tela és un teixit de fibres naturals i sintètiques lleugeres i de gran mobilitat. No solament tensada sobre bastidor, tanmateix la podem encolar sobre fusta. Les seves fibres condicionen la seva catalogació en Naturals (lli, cotó, cànem, jute) i Sintètiques ( Polièster, etc). Les fibres estan formades per cel•lulosa i experimenten per la fragilitat d'aquesta matèria un envelliment i una fàcil degradació , per tant, hem de preservar-la de temperatures altes i humitat alta ja que aquesta combinació provoca l'hidratat per higroscopicitat de la mateixa. La hidratació i deshidratació produirà moviments negatius i de desintegració a la llarga.
Recomanem els teixits naturals de llí (linux usitatissimum) o cotó (gossypium), sense preparacions industrials i amb la trama més tancada possible.

Procedirem al tensat de la tela sobre el bastidor, tenint present que una vegada tensat hem emprimar aquesta tela abans de pintar sobre ella (no és una tela emprimada, però existeixen teles comercialitzades imprimades). Per tensar, considerarem que la tela quan s'hidrati per imprimació es destensarà tornant-se a tensar amb tendència a més, que en l'estat inicial o primer tensat, per això s'ha de calcular el punt òptim per tal que les forces de tensió no ens deformin el bastidor. Es tractar sobretot de fer un tensat ni excessiu ni fluix. El tensat i grapat de la tela sobre el bastidor ha de partir dels punts mitjans i en un sentit lògic vectorial de forces .

Imprimació d'una tela sobre bastidor al “gesso tradicional de cola conill”:

Farem servir cola, càrrega i pigment. La cola pot ser cola de conill (comercialitzada amb aquest nom a les drogueries, és una cola proteica animal. Es presenta en plaques, grà o pols). Hidratem la cola unes hores en aigua, en aquest cas d'imprimació farem servir la proporció de 30 a 60 grams de cola per un litre d'aigua. Aproximadament deixarem la cola en aigua unes 6 hores (veurem que la cola s'infla).

Escalfem al bany maria sense deixar de remenar la cola hidratada. Veurem que esdevé un brou denominat aigua-cola. És molt important no sobrepassi els 65ºc, ja que a partir d'aquesta temperatura es desnaturalitza i perd les seves propietats. Ja que aquí estem parlant en definitiva d'una imprimació d'un suport per a qualsevol tècnica aquosa, afegirem a aquest brou o aigua cola un 10% del pes original de la cola en sec, es adir 8 gr d'allum de roca (mineral en pols que es comercialitza a les drogueries). Aquest mineral compacta la imprimació de tal manera que l'aigua de qualsevol tècnica aquosa amb la qual pintarem a sobre, no farà malbé la imprimació diluint-la. Aquest procés es denomina “adob de la cola”. Aquest adob una vegada refredat no tornarà a una natura fluida si escalfem al bany maria, per tant resta inservible per noves intervencions.

Tenint calenta i liquida l'aigua -cola, afegirem càrrega ( generalment substàncies minerals que donen cos a l'aigua -cola ). Aquesta càrrega pot ser Blanc d'Espanya (CaCo3), és l'ideal tot i que existeixen altres, tanmateix la trobem a la drogueria. Afegim 400 gr de càrrega per 1 litre d'aigua-cola en calent sense deixar de remenar. Afegim en calent sense deixar de remenar, pigment blanc, blanc de titani o blanc de zenc, 200 gr per litre d'aigua-cola. Aquest pigment l'afegim prèviament hidratat i pastat. Amb aquesta imprimació preparada i calenta, procedim a imprimar.: es recomana una primera capa solament d'aigua-cola, deixar secar. A continuació de 2 a 3 capes amb carrega i pigmentació molt ben estirades amb brotxa deixant secar completament entre capa i capa. Una qüestió molt important és que cada capa que donem hem de diluir-la amb un 5% d'aigua del total del volum, amb l'intenció que la cola perdi força i per tant en el procés del assecatge no esquerdi la capa anterior.


Imprimació d'una tela sobre bastidor al “gesso vinílic”:

Farem servir resina vinílica, càrrega, pigment i aigua.
Les resines viníliques o acetat de polivinil, es comercialitzen a les drogueries amb el nom de “cola blanca”o “Làtex vinílic”, Aquestes son fruit de la polimerització d'acetat de vinil per un procés d'escalfat i adició de catalitzadors. Aquestes resines elàstiques i a la vegada dures son un excel•lent mitjà d'imprimació contemporani.

La preparació d'aquesta imprimació és molt senzill es realitza a temperatura ambient . Prepararem a parts iguals càrrega (blanc d'Espanya) i resina vinílica 1:1. Altra formulació més forta potser la proporció 1:2. Afegirem a poc a poc aigua fins obtenir una crema que recorda a la beixamel a la qual afegirem a poc a poc pigment blanc (blanc de titani o blanc de zenc) fins obtenir una consistència blanquinosa i lluminosa. Aquesta imprimació la podem extendre per tota la tela amb una brotxa o inclús amb una espàtula (podem fer textures). Recordem de passar de tant en tant una espàtula per la part de darrera per evitar que la tela s'enganxi al bastidor. Una vegada sec, podem donar una segona capa sobre sec amb la mateixa massa, que es pot guardar en un pot tancat.

Pintar amb llet

Experimentació amb un aglutinant natural animal: Llet.

L'aglutinant és el medi més o menys líquid i enganxós que reuneix la condició d'aglutinar i adherir les partícules del pigment sobre una superfície. Per tant, és l'aglutinant el vehicle receptor del pigment i la seva funció fixar-lo sobre el suport. L'aglutinant és el que determina el procediment i aquest pot ser aquós, gras o sec segons la seva naturalesa.
Tradicionalment i sense nocions físiques i químiques, l'ésser humà ha fet servir nombrosos aglutinants al seu abast, molts d'ells orgànics i d'origen animal i vegetal. Amb el pas del temps aquests han evolucionat des del coneixement empíric de la matèria fins l'actualitat amb un gran ventall d'aglutinants industrials de qualitat com per exemple d'entre altres les emulsions d'acrilat, acetat de polivinil, etc.
Amb la finalitat de donar a conèixer aglutinants tradicionals i populars, hem triat un molt propi del nostre context mediterrani utilitzat en el món rural com és la llet. Aquesta, resulta un aglutinant molt correcte tot i que superable per altres en quant a perdurabilitat, ja que les seves característiques físiques i químiques son força fràgils amb el pas del temps. Preferiblement farem servir llet descremada per estalviar-nos greix que resultarà negatiu per la natura aquosa d'aquesta tècnica.
Es tracta de demostrar com la llet aglutina sense problemes un pigment. Amb els nostres pigments hidratats i pastats , agafarem una proporció d'una part de llet descremada (aglutinant) per una part de pigment hidratat i pastat. Barrejarem sobre una superfície adequada com per exemple una rajola, un vidre o un marbre i obtindrem un tremp (pintura aquosa) de llet. Quan sequi, aquesta pintura ha de quedar aglutinada (enganxada). Passant el dit sobre la pintura seca, aquest no se'n portarà restes de pintura. Aixó voldrà dir que ha funcionat correctament com pintura. Aquesta tècnica que recorda a l'aquarel•la, no admet aigua per diluir els colors. Si volem els colors encara més diluïts que la proporció inicial 1:1 afegirem més llet, però mai aigua ja que aquesta desnaturalitza la força proteica aglutinant de la llet. Podem pintar amb diferents colors sobre paper, ja que el paper és el suport més adequat per aquests tipus de tècniques.

Preparació dels pigments per a les tècniques aquoses

Hidratació i pastat de pigments per a les tècniques aquoses.




Els pigments, substàncies sòlides e insolubles amb poder colorant que fan participar del seu color mantenint-se en suspensió en altres substàncies més o menys fluides com els aglutinants (aglutinadors, adhesius, coles, etc., la funció dels quals és fixar el pigment al suport) per conformar allò que coneixem com Pintura (Pintura: Pigment + aglutinant), els trobem industrialitzats des de la seva natura tant orgànica com inorgànica, en estat sòlid, amb una presentació en general en forma de pols. La seva granulometria l’haurien de trobar uniforme, però no sempre és així. El pigment més fi augmenta la opacitat del color, això denota una bona qualitat final d'una pintura. No obstant, s'ha de dir que un pigment excessivament triturat pot arribar a reduir el seu grau de coloració, ja que l'augment del nombre de cares de les partícules condiciona el reflex de la llum (es pot arribar a aconseguir una pols blanquinosa sense la qualitat cromàtica original). Els fabricants responsables, trituren el pigment donant-li una granulometria correcta depenent del tipus, però nosaltres, responsables del nostre propi treball artístic i creatiu, procurarem revisar els nostres pigments amb la finalitat de que es trobin òptims pel seu ús, això és amb una granulometria uniforme. Ocasionalment, els pigments, amb capacitat higroscòpica (amb capacitat d'absorció d'aigua), en contacte amb l'ambient, deterioren la granulometria original de la presentació original industrial. L'absorció d'humitat ambiental genera agrupacions moleculars que haurem de desfer per aconseguir la nostra pintura uniforme. En altres ocasions, ens arriba una granulometria molt irregular fruit d'un procés dolent de trituració o molturación industrial, davant tot això procedirem de la següent manera:

Molturación de pigments (trituració del pigment en sec): Aquest procediment es recomana sempre independentment de la tècnica que farem servir amb els pigments (siguin tècniques seques (per exemple pastís), grasses (per exemple ceres) o aquoses (per exemple aquarel•les). Solament si observem que el nostre pigment presenta irregularitats morfològiques, solidificacions, macromolècules, etc. Es tracta d'una molturación manual per part de nosaltres en un simple morter (got i braç de morter). Posem el pigment en petites quantitats en el got i movem el braç enèrgicament en el sentit de les agulles del rellotge i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Successivament afegint pigment i finalment tenim una quantitat molturada sense grumoll ni solidificacions, deixant el pigment amb una granulometria uniforme per poder a continuació humectar-lo (per a les tècniques aquoses) i després barrejar-lo amb el respectiu aglutinant ( goma aràbiga per fer aquarel•les, resina vinílica per fer pintura plàstica,...).

A continuació expliquem el procés d'humectació o hidratació necessari per preparar els pigments per a les tècniques aquoses.

Hidratació o humectació dels pigments:

Per a les tècniques plàstiques aquoses. Resulta molt valuós i guanyarem molt de temps en el sentit de familiaritzar química i físicament al pigment amb el medi fonamental de les tècniques plàstiques aquoses: l’aigua (H2O). L’aigua recomanada és la comercialitzada com “destil•lada”, ja que aquesta està lliure d’impureses com calç, sals, clor, etc (aquests poden resultar negatius en el sentit de desnaturalitzar el pigment i l’aglutinant per reacció química). Recordem que prèviament hem passat el pigment per un procés previ de molturación. Procedirem dipositant el pigment en un pot que es pugui tancar, aquest l’omplirem d’aigua destil•lada fins que cobreixi el pigment i remenarem una estona amb una cullera de fusta. No obstant, s’ha de dir que n’hi han pigments que necessiten molta aigua per hidratar-se i d’altres poca. En aquest sentit observarem com reaccionen. Després d’un temps que pot ser d’unes dos hores (temps per tal que reposin les partícules sòlides), veurem si el pigment necessita més aigua i l’afegirem a poc a poc, remenant novament i mirant d’obtenir una pasta homogènia. En el cas contrari, pigments que necessiten poca aigua, mirarem de treure l’excés, abocant-la a poc a poc fora del pot, també la podem treure amb una xeringa. Alguns pigments, sobretot els orgànics, els hi costa molt la hidratació amb aigua, això pot ser perquè en el procés industrial i reactiu físic i químic es generen macro- partícules greixoses que després resultaran difícil de desfer amb aigua. La solució és afegir progressivament petites quantitats d’alcohol etílic de 96º o bé etilenglicol (no recomanable per la seva toxicitat).
El resultat de la hidratació ha de ser el d’obtenir una pasta fluida que configurarà a posteriori amb l’aglutinant, la nostra pintura. Però abans de fer la pintura (aspecte que desenvoluparem en els temes següents, cal fer un pastat previ d’aquest pigment hidratats.

Pastat de pigments :

Fins ara hem molturat els pigments en sec per obtenir una homogeneïtat, a continuació els hem hidratat amb aigua remenant amb una cullera de fusta. Potser, algunes partícules de pigment (recordem que els pigments son sòlids), no s´han hidratat completament. Cal per tant desenvolupar un procés manual mecànic per garantir aquesta hidratació (un pigment malament hidratat aglutinarà malament i generarà una pintura feble i de poca qualitat). Es tracta de trobar mecànicament un punt òptim d’homogeneïtzació i fluïdesa, i això l’aconseguirem desfent encara més la pasta hidratada amb una espàtula de metall, arrossegant i comprimint-la sobre una superfície impermeable, ceràmica, de vidre, metall, marbre etc (antigament es feia amb una moleta de marbre). En el cas dels pigments orgànics, potser hem de continuar afegint alcohol o etilenglicol per ajudar a desfer les molècules greixoses. Els pigments molturats, hidratats i pastats, hi seran a punt per fabricar la nostra pintura. A continuació, pensem en conservar aquests pigments, ja preparats per a les tècniques aquoses, en bones condicions per tal que es puguin conservar emmagatzemats. L’ideal és que es posin en pots etiquetats amb el nom del pigment i la seva formulació (és una qüestió de seguretat). No obstant es recomana que es facin servir relativament ràpid ja que l’aigua que contenen es pot podrir i fer malbé. Tanmateix es podem refrigerar per allargar la seva composició i inclús afegir unes gotetes de conservant com alcohol de 96º, oli essencial de clau, oli essencial d’arbre de te, etc (mai àcids ni lleixiu).

Alguns pigments, amb la intenció d’abaratir-los per part dels fabricants, son adulterats amb diferents càrregues (matèries addicionals d’origen mineral, inerts i no higroscòpiques amb un índex de refracció molt baix i en definitiva amb un poder de coloració mínim). Es el cas de la Creta o Blanc d’Espanya i el pols de marbre d’entre altres. D’aquesta manera adquireixen més volum, però perden qualitat cromàtica, per això val la pena no treballar més que amb pigments el més purs possible.

Una opció moderna consisteix en hidratar i posteriorment pastar els nostres pigments amb una batedora elèctrica. Però únicament aquest procés resulta efectiu per quantitats grans (a partir d’un (1) kg).