ELS BANYS ÀRABS DE LA CIUTAT DE GIRONA AMB ULLS I COR DE PINTOR.

ELS BANYS ÀRABS DE LA CIUTAT DE GIRONA AMB ULLS I COR DE PINTOR.

Mostrar el meu treball pictòric en el marc dels “Banys Àrabs” de la ciutat de Girona, és un autèntic privilegi i una gran experiència creativa. Els artistes en particular i moltes persones en general, estem acostumats a gaudir dels petits detalls que la vida ens ofereix a qualsevol tipus de context i moment. Valorem doncs, sensacions, colors, llums, textures, sons, riquesa que després, sense cap dubte formara part dels nostres records, de les nostres experimentacions creatives. A més de tenir presents aquests aspectes sensibles propis dels espais, tanmateix ens sensibilitzen aquells que formen part del temps. El passat, és coneixement, trasllació, imaginació, onirisme i superació. Altres èpoques, cultures i civilitzacions son valors a tenir presents en aquests trànsits creatius.

Els “Banys Àrabs” de la ciutat de Girona, molt abans d'aquesta exposició, havien estat per mi focus d'atenció plàstica. Recull de sensacions i emocions, sorpresa davant els canvis lumínics, textures de pedres amb infinitat de possibilitats cromàtiques, l'aigua de la pila i el seu cicle com metàfora simbòlica de la vida transitòria, les arcades com portes i finestres que connecten diferents dimensions que no espais. Un dels valor que ràpidament em van fer pensar en aquest projecte creatiu, finalitzat amb aquesta exposició, va ser el fet de pensar per una banda, que aquests murs freds, record de la permanència de la pedra per sobre de la fràgil existència humana, segurament , estaven policromats, ornamentats, decorats amb pintures, tapissos, penjols, catifes i escuts en consonància amb l'increïble context envoltant, el barri jueu, la catedral i altres basíliques d'aquella medieval Girona que tots valorem i estimem. Per tot això, vaig pensar que el color havia de tenir un gran protagonisme com element necessari de la recuperació idealitzada d'un espai ric i esplendorós. Aquestes pintures cromàtiques penjants, a més mostrarien amb les seves iconicitats una estètica naïf, ingenuïtat a la manera d'aquelles mans que per sobre dels rigors acadèmics i realistes que vindrien segles després, expressaven a l'edat mitjana, amb el seu traç, símbols i estilitzacions al servei del natural dogmatisme religiós de l'època.

Per altra banda, he tingut present tanmateix valors propis de l'imaginació. Penso en aquest banys a l'època a la qual funcionaven plenament, i me'ls miro des de la perspectiva emocional, pensant que aquelles persones que els gaudien, ho feien des de la necessitat de curar els seus cossos i esperits mitjançant la capacitat purificadora i regeneradora de l'aigua, avui estudiat i demostrat a l'àmbit de la hidroteràpia. En aquest sentit, s'obre la possibilitat d'entendre els banys com un espai a més de lúdic, de diàleg, inclús de relació social i comercial, com un lloc on dipositar l'ànima per tal que el plaer dels sentits procurin una temporal felicitat. Això no és més que una virtual recreació del paradís, al menys d'algunes de les sensacions de relaxació, pau, amor, compassió que es constata al veritable paradís, segons preconitzen les tradicions islàmica, jueva, i cristiana.

Així, les meves pintures aquí mostrades no pretenen ser més que idealitzacions d'aquests paradisos somniats, dimensions atemporals on la felicitat haurà de ser plena i no tan sol un concepte fràgil i efímer...Palmerals plens de dolços fruits, rius de nèctar, cels estel.lats, incommensurables e infinits, portes, finestres i arcs de transcendència.

RAFAEL ROMERO.