Preparació dels pigments per a les tècniques aquoses

Hidratació i pastat de pigments per a les tècniques aquoses.




Els pigments, substàncies sòlides e insolubles amb poder colorant que fan participar del seu color mantenint-se en suspensió en altres substàncies més o menys fluides com els aglutinants (aglutinadors, adhesius, coles, etc., la funció dels quals és fixar el pigment al suport) per conformar allò que coneixem com Pintura (Pintura: Pigment + aglutinant), els trobem industrialitzats des de la seva natura tant orgànica com inorgànica, en estat sòlid, amb una presentació en general en forma de pols. La seva granulometria l’haurien de trobar uniforme, però no sempre és així. El pigment més fi augmenta la opacitat del color, això denota una bona qualitat final d'una pintura. No obstant, s'ha de dir que un pigment excessivament triturat pot arribar a reduir el seu grau de coloració, ja que l'augment del nombre de cares de les partícules condiciona el reflex de la llum (es pot arribar a aconseguir una pols blanquinosa sense la qualitat cromàtica original). Els fabricants responsables, trituren el pigment donant-li una granulometria correcta depenent del tipus, però nosaltres, responsables del nostre propi treball artístic i creatiu, procurarem revisar els nostres pigments amb la finalitat de que es trobin òptims pel seu ús, això és amb una granulometria uniforme. Ocasionalment, els pigments, amb capacitat higroscòpica (amb capacitat d'absorció d'aigua), en contacte amb l'ambient, deterioren la granulometria original de la presentació original industrial. L'absorció d'humitat ambiental genera agrupacions moleculars que haurem de desfer per aconseguir la nostra pintura uniforme. En altres ocasions, ens arriba una granulometria molt irregular fruit d'un procés dolent de trituració o molturación industrial, davant tot això procedirem de la següent manera:

Molturación de pigments (trituració del pigment en sec): Aquest procediment es recomana sempre independentment de la tècnica que farem servir amb els pigments (siguin tècniques seques (per exemple pastís), grasses (per exemple ceres) o aquoses (per exemple aquarel•les). Solament si observem que el nostre pigment presenta irregularitats morfològiques, solidificacions, macromolècules, etc. Es tracta d'una molturación manual per part de nosaltres en un simple morter (got i braç de morter). Posem el pigment en petites quantitats en el got i movem el braç enèrgicament en el sentit de les agulles del rellotge i en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Successivament afegint pigment i finalment tenim una quantitat molturada sense grumoll ni solidificacions, deixant el pigment amb una granulometria uniforme per poder a continuació humectar-lo (per a les tècniques aquoses) i després barrejar-lo amb el respectiu aglutinant ( goma aràbiga per fer aquarel•les, resina vinílica per fer pintura plàstica,...).

A continuació expliquem el procés d'humectació o hidratació necessari per preparar els pigments per a les tècniques aquoses.

Hidratació o humectació dels pigments:

Per a les tècniques plàstiques aquoses. Resulta molt valuós i guanyarem molt de temps en el sentit de familiaritzar química i físicament al pigment amb el medi fonamental de les tècniques plàstiques aquoses: l’aigua (H2O). L’aigua recomanada és la comercialitzada com “destil•lada”, ja que aquesta està lliure d’impureses com calç, sals, clor, etc (aquests poden resultar negatius en el sentit de desnaturalitzar el pigment i l’aglutinant per reacció química). Recordem que prèviament hem passat el pigment per un procés previ de molturación. Procedirem dipositant el pigment en un pot que es pugui tancar, aquest l’omplirem d’aigua destil•lada fins que cobreixi el pigment i remenarem una estona amb una cullera de fusta. No obstant, s’ha de dir que n’hi han pigments que necessiten molta aigua per hidratar-se i d’altres poca. En aquest sentit observarem com reaccionen. Després d’un temps que pot ser d’unes dos hores (temps per tal que reposin les partícules sòlides), veurem si el pigment necessita més aigua i l’afegirem a poc a poc, remenant novament i mirant d’obtenir una pasta homogènia. En el cas contrari, pigments que necessiten poca aigua, mirarem de treure l’excés, abocant-la a poc a poc fora del pot, també la podem treure amb una xeringa. Alguns pigments, sobretot els orgànics, els hi costa molt la hidratació amb aigua, això pot ser perquè en el procés industrial i reactiu físic i químic es generen macro- partícules greixoses que després resultaran difícil de desfer amb aigua. La solució és afegir progressivament petites quantitats d’alcohol etílic de 96º o bé etilenglicol (no recomanable per la seva toxicitat).
El resultat de la hidratació ha de ser el d’obtenir una pasta fluida que configurarà a posteriori amb l’aglutinant, la nostra pintura. Però abans de fer la pintura (aspecte que desenvoluparem en els temes següents, cal fer un pastat previ d’aquest pigment hidratats.

Pastat de pigments :

Fins ara hem molturat els pigments en sec per obtenir una homogeneïtat, a continuació els hem hidratat amb aigua remenant amb una cullera de fusta. Potser, algunes partícules de pigment (recordem que els pigments son sòlids), no s´han hidratat completament. Cal per tant desenvolupar un procés manual mecànic per garantir aquesta hidratació (un pigment malament hidratat aglutinarà malament i generarà una pintura feble i de poca qualitat). Es tracta de trobar mecànicament un punt òptim d’homogeneïtzació i fluïdesa, i això l’aconseguirem desfent encara més la pasta hidratada amb una espàtula de metall, arrossegant i comprimint-la sobre una superfície impermeable, ceràmica, de vidre, metall, marbre etc (antigament es feia amb una moleta de marbre). En el cas dels pigments orgànics, potser hem de continuar afegint alcohol o etilenglicol per ajudar a desfer les molècules greixoses. Els pigments molturats, hidratats i pastats, hi seran a punt per fabricar la nostra pintura. A continuació, pensem en conservar aquests pigments, ja preparats per a les tècniques aquoses, en bones condicions per tal que es puguin conservar emmagatzemats. L’ideal és que es posin en pots etiquetats amb el nom del pigment i la seva formulació (és una qüestió de seguretat). No obstant es recomana que es facin servir relativament ràpid ja que l’aigua que contenen es pot podrir i fer malbé. Tanmateix es podem refrigerar per allargar la seva composició i inclús afegir unes gotetes de conservant com alcohol de 96º, oli essencial de clau, oli essencial d’arbre de te, etc (mai àcids ni lleixiu).

Alguns pigments, amb la intenció d’abaratir-los per part dels fabricants, son adulterats amb diferents càrregues (matèries addicionals d’origen mineral, inerts i no higroscòpiques amb un índex de refracció molt baix i en definitiva amb un poder de coloració mínim). Es el cas de la Creta o Blanc d’Espanya i el pols de marbre d’entre altres. D’aquesta manera adquireixen més volum, però perden qualitat cromàtica, per això val la pena no treballar més que amb pigments el més purs possible.

Una opció moderna consisteix en hidratar i posteriorment pastar els nostres pigments amb una batedora elèctrica. Però únicament aquest procés resulta efectiu per quantitats grans (a partir d’un (1) kg).